400 km plens d’esperança,400 km plens d’historia


11 de setembre de 2013, avui, hem fet una cadena…per trencar cadenes, hem fet una demostració, de que si el poble català vol , pot,  no som millors ni pitjors que ningú, sols volem ser, el que ens sentim, i ens sentim catalans, volem que el nostre petit país, tingui un lloc al mon.

Jugant amb la bandera
Jugant amb la bandera

Possiblement , aquest d’avui no serà el post mes llegit, es mes possiblement hi hagi qui deixi de llegir el blog per culpa d’aquest post, si algú ho fa, es lliure de fer-ho.

#viacatalana via d'il-lusió i esperança
#viacatalana via d’il-lusió i esperança

Avui (ahir quan això surti publicat) un cop mes, la gent de Catalunya, ha donat exemple de seny, de saber fer, els organitzadors, han donat exemple de com fer les coses, perquè no ha de ser gens fàcil, organitzar una cadena com la que han organitzat, 400 km, desde  El Pertús fins al País Valencia, tot de gent unida, per un sol sentiment, el millor per això, no ha estat això, si no el fet, de que no hi ha hagut ni un sol incident, sols respecte, il·lusió, i molta festa.

Per desgracia, no podem dir el mateix a Madrid, on una colla de brètols, una colla de feixistes, han agredit a gent que pensa diferent que ells, be…ells no pensen, i no volen que els altres pensin, gracies a gent com aquesta, cada dia, hi ha mes gent com la que ha format la cadena.

La Mar, la Carla i jo, avui, hem ajudat, ha fer historia, podíem haver-nos quedat a casa, veient l’historia per la tele, paro hem preferit, sortir al carrer, i

Carrer Lepant -Enamorats-diagonal
Carrer Lepant -Enamorats-diagonal

formar part de l’historia, hem decidit no veure-la per la TV, i juntament amb un amiguet de la Carla, hem decidit formar part de l’historia, petita, per que sols érem un baula de la cadena, però hem posat el nostre granet de sorra, perquè el nostre somni, es faci realitat.

Dema (avui quan això surti) segur que per alguns mitjans de comunicació, serem pitjor que el dimoni, diablos separatistas o alguna cosa pitjors, paro la veritat, ja se me’n refot el que diguin de nosaltres, 400 km de gent donant-se la ma, donant la ma a un senyor que no coneixia de res…i que tenia el mateix objectiu que jo, 400 km de persones, en molts llocs no amb una sola línea de cadena, si no amb 2 o 3 o inclús mes, 400 km de gent que no tenia colors politics, perquè ni havia de dretes i d’esquerres, 400 km de persones que sols reclamen una cosa, exercir el seu dret a l’autodeterminació, sense incidents, sense violència, exactament el contrari que ha passat avui a Madrid, on aquest 4 brètols sols han aconseguit una cosa, que molta mes gent, vulgui ser una baula, d’una cadena, que a diferencia d’altres, no empresona…si no que allibera.

Ha estat una gran diada, hem tornat a escriure un paràgraf mes dins de la nostre mil·lenària historia, ojala ben aviat, puguem començar un nou capítol.

Visca Catalunya, i visca la gent que hi viu, la sent pròpia i la fa gran, perquè tota aquesta gent, es mereix tots els esforços del món, ja queda una mica menys, per que 400 km d’un somni…es transformin en realitat.

Han estat  400 km plens d’esperança, 400 km plens d’història

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: