11 de setembre de 2014, una diada…que qualificar d’històrica, es quedar-se molt curt, una diada en que un cop mes, els catalans hem demostrat el que volem, i no es altre cosa que per un canto votar, i per altre d’independència.
La veritat, posa la pell de gallina, arribar a la Gran Via de les Corts Catalanes, al tram on estàvem apuntats, un tram diabòlic, ja que érem al tram 66.6, i simplement, no poder arribar a la nostre ubicació, ja que hi havia tantíssima gent,
que no es podia ni passar.
La veritat, lo d’avui, (ahir per qui ho llegeixi, ja que això sortirà el dia 12) ha sigut simplement ESPECTACULAR, simplement MERAVELLÓS, simplement la voluntat de tot un poble, que de forma pacifica, es manifesta, i reclama.
Entenc que hi haurà qui estarà a favor, o en contra de d’independència, es mes, es bo i es sa que hi hagi diferents opinions, però per això es van inventar les urnes, per veure que vol la majoria.
La veritat, desprès de la manifestació, sols puc dir que estic orgullós de la meva, gent, orgullós de haver format part tant de la macromanifestacio del 2012, de la cadena humana del 2013 y de la V del 2014, orgullós perquè entre tots, estem escrivint l’historia.
La veritat, tinc moltes ganes, que la pròxima macromanifestacio, sigui com deia un Sr. la TV per celebrar una gran botifarrada per celebrar d’independència.
Lo cert per això, es que els catalans, som gent rara, i com deia ahir, en el seu facebook, un amic madrileny:
- Diada de Cataluña!!! Cuando una festividad conmemora una derrota mala señal… Porque esa sociedad no dejará de luchar hasta festejar una victoria.
I he de dir que te tota la raó, portem 300 anys, celebrant una derrota, però cada cop es mes aprop, que puguem celebrar la Victoria, no som ni millors, ni pitjors que ningú, no odiem a altres com volen fer creure alguns mitjans de comunicació, sols volem ser nosaltres, sols volem decidir nosaltres, sols volem sentir-nos lliures, volem defensar la nostre terra, la nostre llengua, els nostres costums, que no son ni millors ni pitjors que els d’altres, simplement son nostres.
Una cultura, una llengua, que durant segles ha estat maltractada, que s’ha tractat d’anihilar i sotmetre, i que gracies a la gent, ni s’ha anihilat ni sotmès, ho dic molts cops, però es que es la veritat, som una terra que integra a la gent, que intentem que el nouvingut s’adapti, que es senti a gust entre nosaltres, es el nostre esperit.
Ha sigut una grandíssima diada, ha sigut un dia especial, i hem tornat a demostrar un cop mes al mon, que la capacitat de convocatòria del poble català, es brutal, segons la guàrdia urbana, 1 milió 800 mil persones érem al carrer…1 milió 800 mil…reclamant algo tant democràtic com poder votar, com poder decidir el nostre futur, 1.800.000 veus amb un sol crit i la mateixa il·lusió.
La veritat, durant la manifestació, l’energia positiva que desprenia la gent, les cares d’alegria, els somriures, l’il-lusió despresa era tan gran, que es impossible que un poble així no aconsegueixi tot allò que es proposa, la força es al carrer, la força es en la gent, i si la gent vol canviar alguna cosa…l’acaba canviant.
El 9N, jo aniré a votar, no se a on, no se si de forma legal, o fent desobediència civil, no se si valdrà per alguna cosa o no valdrà per res, però jo, serè al carrer, amb el meu vot, amb la meva veu, perquè jo vull votar…i vull votar Si, Si
cosasdejordi 
Deja una respuesta