El 12 d’abril, es un dia especial, el dia mes llarg de la meva vida, un dels dies mes especials de la meva vida, i puc dir sense equivocar-me que un dels que mes hem patit…i el que mes alegria ens ha donat tan a mi, com a la Maria del Mar.
Va ser ara farà 5 anys, pel 2010, en que varem haver de córrer, de fer canvis, de fer moltes coses…en poca estona, i van ser hores, molt llargues, hores, que semblaven dies, amb el cos neguitós, nerviosos…amb por per un cantó, amb esperança per un altre.
Ens va tocar córrer, ens va tocar patir, però en arribar, tot va canviar, tu ja eres aquí.
Eres petita, poca cosa, 49 cm de llarg, per sols 1.8kg de pes, i naixent 2 mesos abans del que tots esperàvem.
Però estaves aquí, estaves amb nosaltres, el papa i la mama, han fet possible, lo impossible, es igual que hi hagués qui ens mires malament, qui penses que érem bojos, i lo cert, es que si que érem bojos, érem bojos per tenir-te, son molts plors, moltes decepcions, molts cops…però el premi, que eres tu…ha valgut cada moment que hem passat.
Van ser hores, moltes, per arribar, un viatge llarg, però ara fa 5 anys, vas néixer tu, la Carla Perramón Navarro, la nineta dels nostres ulls, l’alegria de la casa, la que molts dies, s’aixeca i em “roba” el coixí, la que s’assenta sobre la meva panxa cada dissabte per veure la tele, la que vol dormir al sofà, la que riu com una boja perquè li faig pessigolles i la que riu perquè em dona un iogurt acabat per fer-me creure que esta ple.
Ets la que amb un somriure, una carícia, fas que al papa i a la mama, se’ls ompli el cor de joia,
Dir que l’estimem amb bogeria, es quedar-se molt curt, perquè el papa i la mama, t’adoren, i un sol somriure teu, val tot el que hem hagut de passar, tot el que hem hagut de fer, i tot el que hem hagut de patir.
Carla…felicitats, moltíssimeeeeeeeeees felicitats…son 5 anys, que han passat volant, que han passat rapidíssim, sembla que va ser ahir…i ja han passat 5 anys.
Cada 12 d’abril…es especial, i tot gracies a una personeta, trapella, entremaliada, divertida, una personeta, que ens te a tots, el cor robat.
Moltíssimes felicitats Carla…el papa i la mama…t’estimeeeeeem moooooooooooolt
cosasdejordi 
Deja una respuesta