No tinc paraules per lo que ha passat aquest diumenge, no vull quedar-me amb la imatge de la repressió, em nego a quedar-me amb la imatge de violència que uns sàdics que s’amaguen darrera d’una placa han portat a terme.
Em vull quedar amb el somriure d’aquella iaia que quan jo vaig arribar a las 5:25 del mati davant de la Farigola ja tenia, una iaia que portava des de les 4 del mati al davant l’escola, em vull quedar amb el seu somriure quan va sortir del col·legi electoral, amb la seva força.
Em vull quedar amb la cara de tota aquella gent gran que vàrem fer anar passant, gent de 70, de 80 y alguns de mes de 90 anys, que venien a exercir el seu dret a ser escoltats, el seu dret a votar.
Em vull quedar amb la imatge de la noia acompanyada pel marit i la ginecòloga que es va posar a tenir contraccions mentre era allà, i que òbviament vàrem fer entrar i votar, perquè la ginecòloga ens va dir que en 4 o 5 hores prèvia que es posaria de part.
Em vull quedar amb els somriures de tots els que estàvem a la porta de l’escola La Farigola, i després amb tots els que estàvem a la porta de la Inmaculada.
Hem vist imatges de barbàrie i de bàrbars, imatges que no podrem oblidar i que defineixen perfectament el tarannà d’uns, i el tarannà d’altres.
Gracies a tots els que durant el dia d’ahir, des de diferents punts de la península van preocupar-se per si estàvem be, i sobre tot, tot i no pensar com jo, van donar-me el seu suport, gracies a tots, perquè es amb aquestes imatges que em vull quedar, i son las que guardaré amb especial emoció dins del meu cap, les altres, òbviament no les oblidaré, i no crec que pugui perdonar-les, però prefereixo quedar-me amb aquestes imatges de somriures, d’avis emocionats, de gent plorant d’emoció per poder votar, algo que aquest diumenge en ple segle XXI hem hagut de fer a Catalunya, en la clandestinitat., amb gent del carrer, defensant un col·legi electoral.
Ens veiem al carrer
cosasdejordi 
Deja una respuesta