Torno, I come back


Diumenge, 9 i poc del mati, em poso musica al iphone i mentre em vaig fent un tape als turmells, al cap d’una estona, arriben els primers companys…saludo, en conec la parella d’algun i em venen a la ment records i sensacions llunyanes…

Uns records i unes sensacions que feia mes de 6 anys que no tenia, sensacions que no se com descriure, però sensacions que fan que el meu cap, es rejoveneixi.

El diumenge passat, mentre esperava, va venir-me al cap un dia de fa gairebé 30 anys (be per ser exactes de fa 27 anys), aquell dia jugava el meu primer partit federat, i ho feia contra el Castellar al seu camp, be al seu camp no, perquè el tenien clausurat i ho vàrem fer a la pista del CB Manresa.

Aquell dia tenia els nervis a flor de pell pel meu debut, tot i que el cert es que pensava que no jugaria gaire, la sorpresa va ser quan en Jordi Ardid em va dir…Jordi, titular, cosa que em va estorar i vaig dir…titular?? a lo que em va respondre…si…has vingut a qui a jugar no??

Aquell dia curiosament crec recordar que vaig fer 7 punts, i abans del partit del diumenge vaig recordar-me d’aquell moment.

Fa 27 anys vaig començar a jugar federat a un esport que simplement m’apassiona, un esport que he deixat 2 cops, als 29 després de casar-me, vaig tornar amb 31, vaig tornar a plegar amb 38…i ara amb 44 tornaré a jugar federat.

La veritat es que no tinc el físic del Jordi de 17 anys que va robar una pilota al seu primer partit i en un camp que feia baixada casi es fa una esmatxada, però si tinc la mateixa il·lusió que aquell dia.

Diumenge a la banqueta, en Jordi i l’Enric (els entrenadors) van decidir que sortís de titular, i el cert es que els primers minuts van ser un horror, lent, descol·locat, des ubicat però el cert es que a mida que va anar avançant la cosa (i els contraris a córrer força menys) vaig començar a notar-me mes còmode.

Curiosament aquest diumenge vaig fer com el primer diumenge…7 punts, fa 27 anys….vaig començar fent 7 punts, 27 anys mes tard, torno, físicament estic fatal, el joc ha canviat en aquest anys apartat, tot va mes ràpid… o jo vaig mes lent, però encara puc fer coses  prop de la cistella.

Torno a jugar al esport que m’apassiona, torno a sentir la sensació d’estar a un vestuari, les bromes, les conyes, els cops de pilota als dits i el dolor a les articulacions en acabar, potser alguns pensaran…on vas gilipolles?…però el cert es que això a mi em fa sentir-me viu.

Molta gent em diu, Jordi vigila, però … un cop a la pista…aquella pilota dividida…ha de ser meva, i se que em tiraré a per ella, fa 27 que em tiro per aquella pilota..no canviaré ara…això si…ara costa mes aixecar-se.

Tinc ganes de jugar, de competir, tot i que ara mateix, físicament no estic, però espero que poc a poc la cosa millori.

En fi…ens veiem a les pistes de nou…i ens veiem…perquè hi he tornat.

P.D.: Avis a tots els sismòlegs de la zona del Maresme, es previsible que durant l’any, noteu certs tremolors de terra mes o menys importants, no patiu, no es cap mega terratrèmol, sols soc jo tiran-me per una pilota dividida…o saltan per un rebot, si veieu que l’epicentre es a Argentona…no cal que poseu cap pla d’emergencia en marxa…tot i que potser si podeu enviar alguna grua a ajudar-me a aixecar

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: